Quan parlem de secret extern del procés fem referència a que les actuacions i diligències sumarials són secretes per a totes les persones que no tenen la consideració de part processal. És a dir, el públic, en sentit general, no pot accedir a les informacions ni als expedients de les investigacions en curs dirigides pel Jutge instructor. I tampoc és accessible, està clar, pels mitjans de comunicació que s'encarreguen de difondre i explicar la notícia. El fonament del secret durant la fase d'instrucció és recurrent i s'emmarca dins de la lògica que entèn que el secret juga un paper rellevant per garantitzar que la investigació6 sigui exitosa, fent impediment de comunicaions no desitjades que puguin provocar la destrucció o manipulació de proves o fugues d'aquells que hagin participat en la comissió del fet punible. Cap precept de la Constitució espanyola ordena expressament el secret duran la fase sumarial, tot i la seva importància per la tutel·la judicial. El secret de sumari apareix així com una figura processal singular, una vertadera excepció a la garantia institucional de publicitat que contè en l'art. 120.1 la carta magna. Tot i així no existeix cap obstacle per declarar que "el procés penal [...] pot tenir una fase sumaria amparada pel secret i com a tal limitativa de la publicitat i de la llibertat"7
La regulació del secret extern del sumari es combina amb la publicitat interna. Concretament, quan parlem de publicitat interna ens referim al fet de que les diligències sumarials són públiques per les parts processals, una previsió que s'emmarca dins del principi de contradicció i que troba el seu fonament jurídic-constitucional en el Dret de defensa, previst a l'article 24.2 de la Constitució. Si es tracta d'una publicitat relativa, que no gaudeix d'expansióerga omnes, sinó que només és per les parts processals facultades per intervenir activament en les diligències i actes processals. Amb l'entrada en vigor de la Llei 53/1978, durant la fase sumarial, la única publicitat que existeix és la interna. Excepcionalment, l'apartat segon de l'article 302 de la llei criminal preveu la possibilitat que el Jutge d'instrucció, a proposta de qualsevulla de les parts o del Ministeri Fiscal, decreti mitjançant auto motivat, el secret total o parcial per a les parts processals. Aquest article fixa literalment que el termini màxim serà d'un mes i que haurà d'aixecar-se com a mínim 10 dies abans de concloure el sumari; no obstant, la pràctica no ho fet compliment del termini mensual entenguent que és més coherent i d'acord amb la realitat processal actual permetre més temps sense que hi hagi possibilitat de parlar d'indefensió. Aquest termini mensual estava pensat per processos més ràpids, però tal previsió està totalment desfasada i el Tribunal Constitucional va declarar la possibilitat d'allargar llegítimament aquesta prórroga sempre que existeixin raons que justifiquin i amparin el secret8, decisió gens pacífica.
Pere Simón, maig de 2012.
- "Les diligències del sumari seran secretes fins que s'obri el judici oral, amb les excepcions determinades en aquesta Llei L'advocat o procurador de qualsevol de les parts que reveli indegudament el secret del sumari, serà corregit amb multa de 250 a 2.500 pessetes . En la mateixa multa incorrerà qualsevol altra persona que no sent funcionari públic cometi la mateixa falta. El funcionari públic, en el cas dels paràgrafs anteriors, incorrerà en la responsabilitat que el Codi Penal assenyali en el seu lloc respectiu ". Article 301 LECrim.
- "Les parts personades poden prendre coneixement de les actuacions i intervenir en totes les diligències del procediment". Article 302.1 LECrim.
- "No obstant el que disposa el paràgraf anterior, si el delicte és públic, el jutge d'instrucció, a proposta del Ministeri Fiscal, de qualsevol de les parts personades od'ofici, declarar, mitjançant interlocutòria, totalment o parcialment secret per a totes les parts personades, per temps no superior a un mes i havent alçar-se necessàriament el secret amb deu dies d'antelació a la conclusió del sumari ". Article 302.2 LECrim.
- La LECrim no preveu expressament el secret per a la fase prèvia al judici oral en l'anomenat procediment abreujat. No obstant, la doctrina ha entès que la regla general és la mateixa per al procediment abreujat, essencialment, perquè l'art. 758 de la LECrim preveu que l'enjudiciament dels delictes via procediment abreujat s'acomodarà a les normes comunes de la LECrim. Vegeu, per tots, M. P. OTERO GONZÁLEZ: Protecció penal del secret sumarial i judicis paral · lels, Centre d'Estudis Ramón Areces, Madrid, 1999, pàg. 82-86.
- El règim és el mateix per al procés penal militar: "Les diligències del sumari seran secretes. El fiscal, l'acusador particular, si s'escau, i el defensor, podeu comparèixer al sumari en qualsevol moment, prendre coneixement de les actuacions, intervenir en la pràctica de proves i en les altres diligències d'aquest i proposar les que consideren convenients . Si trenquen el secret del sumari són sancionats disciplinàriament, de no constituir el fet delicte. No obstant el que disposa el paràgraf anterior, el jutge, per motius fundats d'ordre públic o d'interès militar, de protecció de persones i llibertats, per raons de disciplina o, en general, sempre que ho demani o resulti convenient a la tramitació del procediment, declarar d'ofici oa instància del fiscal jurídic militar o de les parts personades, per interlocutòria i pel temps que sigui necessari, totalment o parcialment secret el sumari, per a tots els personats, per temps no superior a un mes, havent alçar-se necessàriament el secret almenys amb deu dies d'antelació a la conclusió del sumari ". Art 147 de la Llei orgànica 2/1989, de 13 d'abril, processal militar.
- Es tracta d'un argument, com deia, recurrent, de fet, ja estava present en la fase de redacció de la Llei d'enjudiciament criminal de 1882.
- STC 13/1985, de 31 de gener, FJ 3.
- Vegeu STC 176/1988, de 4 d'octubre, FJ 4.
