L'impost l'ha de pagar cada un dels que rebin alguna cosa en l'herència, ja sigui hereu o llegatari.
La quantia de l'impost depèn de diversos factors:
a) El valor dels béns que es rebin: l'escala és progressiva, és a dir, el tant per cent que es paga és més gran com més gran és el valor del heretat.
b) El parentiu amb el mort: com més llunyà és el parentiu, més elevat és el percentatge que es paga. A més, segons el parentiu hi ha determinades quantitats inicials (que es revisen cada any) que no paguen res. És a dir, que hi ha un mínim exempt que depèn de la proximitat del parentiu.
c) El patrimoni previ del que hereta: si el que hereta té un important patrimoni previ-fixat en la Llei de l'impost-també li surt més car heretar.
d) Hi ha d'altra banda herències que paguen menys impost, amb certs condicionants, com la del negoci familiar o la de l'habitatge familiar si els hereus són el cònjuge i els fills.
Cal presentar la instància per pagar l'impost en el termini màxim de 6 mesos des de la defunció. Si passa aquest termini, Hisenda cobra el recàrrec corresponent.
L'escriptura pública de partició és una declaració de l'impost, de manera que n'hi ha prou amb presentar-la a l'oficina d'Hisenda, sense necessitat d'altres documents. Si no es fa l'escriptura, s'ha de presentar una instància privada.
A l'Impost de Successions no és obligatori fer una autoliquidació (tot i que està permesa), és a dir, n'hi ha prou que l'interessat presenti les dades. Hisenda ho calcula i comunica la quantitat que cal pagar.
Si a l'herència hi ha béns immobles urbans, s'haurà també de pagar l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (l'anomenada "plusvàlua"), per la qual cosa caldrà acudir a l'Ajuntament del lloc en que es trobi l'immoble.
