El Dret a una mort digna

Valoració
( Total: 2 Mitjana:5 )

Sens dubte, des de fa alguns anys, el tema de l’eutanàsia ha causat controvèrsia entre metges, religiosos i estudiants en general. Potser, la resposta a aquesta qüestió és que l’eutanàsia va ser considerada com un tema tabú, el mateix que en els seus temps va aportar l’avortament.

Vivim en una època en què la corrupció i la problemàtica social están acabant amb les esperances de moltes persones. El sector més afectat per aquest problema són els malalts terminals dels hospitals i clíniques en general, que estan convençuts que tenir una mort ràpida i sense sofriments serà la solució als seus problemes; creient que és una alternativa per sortir de la depressió en què es troben, sense tenir en compte que aquesta depressió pot ser atesa psicològicament mitjançant el procés d’acceptació de la seva malaltia i de la mort com un procés natural.

Que entenem per eutanàsia?

L’eutanàsia és la mort d’una persona causada per una altra, en principi un professional de la medicina, a petició lliure i expressa de la persona que vol morir. Atenent el seu sentit etimològic, eutanàsia vol dir «bona mort», del grec eu (bo) i thánatos (mort). Una persona posa fi, deliberadament, a la vida d’una altra considerant que això li és un bé: la mort li és preferible a una vida excessiva en sofriment.

Hi ha diferents tipus:

  • Eutanàsia activa, és practicada freqüentment amb animals molt malalts amb el fi d’alleujar-los el patiment. Consisteix a administrar-li una determinada substància per provocar-li la mort ràpidament.
  • Eutanàsia passiva, és la que es realitza en totes aquelles situacions en les quals es deixa morir al malalt per no aplicar-li determinats mitjans terapèutics o bé per retirar los-hi. Un exemple clar és la del malalt amb càncer de pulmó en fase avançada que, queixant-se d’intensos dolors, agafa també una pneumònia o una infecció de pulmó. Si no es tracta convenientment aquesta segona malaltia, el pacient morirà en poc temps, però el mateix passarà si es tracta d’alleujar-li el dolor amb drogues com la morfina, sense aplicar-li els antibiòtics que curarien el segon mal.
  • Eutanàsia voluntària, la persona afectada ho sol·licita d’una manera lliure i expressa.
  • Eutanàsia involuntària, es practica a una persona que és incapaç d’atorgar o no el seu consentiment, per trobar-se en estat de coma irreversible o en el cas d’un nounat amb senyals contundents d’irreparables anomalies físiques. Eutanàsia directa, consisteix a posar fi a la vida de persones disminuïdes, malaltes o moribundes.
  • Eutanàsia indirecta, la mort no és pretesa, és col·lateral a l’intent d’alleugeriment d’un símptoma que durà de qualsevol manera a la mort, però que pot ser alleujat.

El terme eutanàsia també té un antònim: distanàsia (mala mort) que és el fet d’allargar la vida de manera irracional i desproporcionada.

L’eutanàsia i la llei:

Avui dia, no existeix una llei específica sobre l’eutanàsia ni el suïcidi assistit a Espanya, així i tot aquest últim està penat per la llei. Malgrat això, Segons el CIS, més de la meitat de la població espanyola està a favor de regular aquestes pràctiques.

L’Article 143 del codi penal cita:

  1. “El que indueixi al suïcidi d’un altre serà castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys”.
  2. “S’ha d’imposar la pena de presó de dos a cinc anys a qui cooperi amb actes necessaris al suïcidi d’una persona”.
  3. “S’ha de castigar amb la pena de presó de sis a deu anys si la cooperació arribés fins al punt d’executar la mort”.
  4. “El qui causi o cooperi activament amb actes necessaris i directes a la mort d’un altre, per la petició expressa, seriosa i inequívoca d’aquest, en el cas que la víctima patís una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar, serà castigat amb la pena inferior en un o dos graus a les assenyalades en els números 2 i 3 d’aquest article”.

Un exemple clar és el cas de Ramon Sampedro. El 1968, amb l’edat de 25 anys es va trencar el coll i va quedar tetraplègic. Va anar a judici perquè deixessin que algú l’ajudés a suïcidar-se, però la sentencia va ser desfavorable. Va trobar a algú que l’ajudés i va morir, l’any 1998, prenent-se una solució de cianur i gravant-ho tot amb una càmera de vídeo. Va ser el primer espanyol que va anar a judici per demanar que algú l’ajudés a morir.

Que és un Testament Vital?

Els pacients terminals també tenen dret a posar per escrit el que volen fer en cas d’estar incapacitat per decidir sobre la seva vida. El document on han de posar-ho per escrit s’anomena testament vital o document de voluntats anticipades. En un testament vital s’expressa la voluntat de la persona signant sobre les atencions mèdiques que desitja rebre o no rebre en el cas que pateixi una malaltia irreversible o terminal, que l’hagi portat a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateix.

Situació legal.

A Catalunya a partir de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, el testament vital, anomenat “voluntats anticipades”, té un estatus legal.

  • Signatura. D’acord amb la legislació de Catalunya, el document s’ha de signar davant d’un notari o de tres testimonis. Dos d’aquests testimonis no poden ser familiars de primer o segon grau, ni estar vinculats per relacions patrimonials amb l’atorgador del document.
  • Representant. En aquest imprès s’inclou la possibilitat de nomenar un representant. Convé que la persona escollida com a representant sigui algú que entengui tant com sigui possible els desitjos, valors i motius en els quals el signant fonamenta les seves decisions sobre el final de la seva vida, per quan no pugui expressar-se per si mateix.
  • A més a més, ha de tractar-se d’una persona disposada a lluitar perquè es compleixin les instruccions que el signant ha establert en el seu testament vital, en el cas que es plantegin dificultats per al seu compliment per part de l’equip sanitari o dels familiars. També hi ha possibilitat de nomenar un segon representant (substitut) En cas que el primer es trobés absent, hagués mort, o per algun altre motiu no pogués complir la seva tasca.
  • Difusió. És convenient que distribueixi còpies del document al seu representant i a altres persones de la seva confiança (inclòs el metge de capçalera, si és possible).
    S’han de deixar indicacions sobre el lloc on es pot localitzar, en el cas que patís un accident o una malaltia sobtada que li impedissin expressar-se.
  • Anul·lació. El signant pot anul·lar el testament vital en qualsevol moment, senzillament estripant-lo sense oblidar-se de fer el mateix amb les còpies que pugui haver lliurat a altres persones, o declarant el seu canvi d’opinió per escrit o verbalment davant de testimonis.

El dret a una mort digna també abraça altres problemes socials i que poden tenir solució amb les assegurances de decessos. L’exemple clar i recent és el d’una família de Fuenlabrada que va passar per un calvari inimaginable. Van tenir el cadàver del seu fill de 7 anys al sofà de casa seva durant 20 hores consecutives, ja que per culpa de l’elevat cost de les despeses de defunció, no comptaven amb diners suficients per poder cobrir el pagament. Comptant amb una assegurança, aquestes despeses cobreixen el servei de tanatori, el fèretre, les esqueles, el cotxe fúnebre i l’enterrament o incineració, entre d’altres.

De la mateixa manera que tothom té dret a una vida digna, morir dignament també és un tema de reflexió.

Escrigui la seva opinió!!

Please enter your comment!
Please enter your name here