Els hereus

Per conèixer els hereus del causant cal determinar primer si hi ha o no testament. En cas que la persona morta no hagi fet testament, s’obrirà la successió legal o intestada.

La successió intestada s’obrirà: quan el testador no ha fet testament, o no apareix o s’ha destruït; quan el testament és nul; quan l’hereu és incapaç de succeir o no s’indica qui són els hereus o aquests moren abans que el testador; quan l’herència es repudia per l’hereu o no l’accepta dins del termini; quan en el testament no s’han inclòs a tots els hereus forçosos o quan es va considerar forçós a algú que no tenia aquesta condició.

Per últim, quan per testament no es disposa de tots els béns del testador, els que resten es distribueixen com si no existís el testament.

El Codi de Successions de Catalunya determina el següent ordre successori:

  1. Fills del causant per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació, sens perjudici, si escau, dels drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent. En cas de repudiació d’un dels cridats, la seva part acreix la dels altres del mateix grau.
  2. Descendents del grau següent per dret propi dividint l’herència per estirps i a parts iguals entre els de cada un si tots els descendents d’un mateix grau repudien l’herència. L’herència no es defereix als néts o descendents de grau ulterior si tots els fills del causant la repudien, en vida del cònjuge o del convivent en parella estable, i aquest n’és el progenitor comú.
  3. Cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència, lliure de fiança, si bé pot exercir l’opció de commutació. Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.
  4. Progenitors, a parts iguals. Si només en sobreviu un dels dos progenitors, la delació a aquest s’estén a tota l’herència.
  5. Ascendents de grau més proper. Si hi ha dues línies de parents del mateix grau, l’herència es divideix per línies i, dins de cada línia, per caps.
  6. Germans, per dret propi, i els fills de germans, per dret de representació, succeeixen al causant amb preferència sobre els altres col·laterals, sense distinció entre germans de doble vincle o de vincle senzill.
  7. Altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral dins del quart grau, per caps i sense dret de representació ni distinció de línies.
  8. Generalitat de Catalunya, que en tot cas acceptarà l’herència a benefici d’inventari.

En el supòsit de que la persona morta hagi fet testament (successió testada) seran hereus:

  • Els hereus voluntaris, que són els qui figuren com a tals en el testament i succeeixen al testador en la titularitat dels béns i drets que componen el seu patrimoni.
  • Els hereus forçosos que són aquells a qui la llei reconeix el dret a heretar, si més no, un quart del patrimoni del difunt, anomenat llegítima. Son hereus forçosos, els que hem vist anteriorment pel cas de la successió intestada.

Si no hi ha hereus forçosos, els voluntaris poden adquirir la totalitat de l’herència, i si concorren amb els anteriors, podran adquirir tot el que excedeixi del quart de llegítima.

Al costat dels hereus poden concórrer en l’herència els legataris que hereten només objectes o béns determinats de l’herència.

Capacitat per succeir

En principi, poden heretar per testament aquelles persones tant físiques com jurídiques que no es troben incapacitades per llei. És necessari a més que el que ha estat nomenat hereu visqui quan es produeixi la mort.

Si no és així, en el cas dels hereus forçosos la seva quota o participació en l’herència passa als seus descendents. En canvi, si moren els hereus voluntaris abans que el testador, no transmeten cap tipus de participació o dret sobre aquesta herència.

També poden heretar els menors o incapaços i actuaran com a representants seus els pares, tutors o defensors judicials.

És possible a més que heretin els nasciturus o concebuts però no nascuts. En aquests casos, la divisió de l’herència se suspendrà fins que es produeixi el naixement en condicions aptes per a què el nascut adquireixi personalitat.

Per altra banda, els testaments poden contenir una sèrie de disposicions especials:

  • Per a “obres pies” o en “benefici de l’ànima del difunt”, sense especificar ni concretar la seva aplicació: En aquests casos, els marmessors testamentaris vendran els béns i distribuiran el seu import per meitats entre la confessió religiosa a la que pertanyia el causant i la Generalitat de Catalunya, perquè els apliqui a entitats o a finalitats assistencials del municipi o la comarca del darrer domicili del testador a Catalunya.
  • Per als pobres en general: els béns o el seu import s’han de lliurar a la Generalitat de Catalunya, perquè els apliqui a entitats o a finalitats assistencials del municipi o la comarca del darrer domicili del testador a Catalunya.
  • Per a una persona incerta i que no pot ser determinada: La condició no és vàlida.
  • La disposició genèrica feta a favor dels parents: S’entén realitzada en benefici dels més pròxims en grau.
  • Per evitar fraus, la llei no dóna validesa a les disposicions testamentàries realitzades pel testador: Durant la seva última malaltia a favor del sacerdot que li hagués assistit, parents de quart grau, església, comunitat, etc; a favor del tutor realitzada abans d’aprovar la rendició de comptes; a favor del notari que autoritzi el seu testament o de parents a aquest per consanguinitat o afinitat fins al quart grau, el que serà extensiu als testimonis que intervinguin en el testament obert; i a favor d’un incapaç.

Si té qualsevol dubte li reconamen que consulti els advocats experts en herències.

3 Comentaris i Opinions

  1. M´han comentat que i ha una llei catalana sobre els hereus de masies i propietats, que pasa per devant dels testaments ,
    Es veritat aixo ?
    Per ej. soc uic fill i no sorto al testament, tinc dret a heredar?

  2. El testament esta per sobre del dret general.
    Ara be, el testament no poc contravenir els minims impossats pel dret general (dret herencia).
    En opinio, no es totalment cert el que diu, perque el dret et garantitza uns minims per se.
    Caldria estudiar el seu cas,

Escrigui la seva opinió!!

Please enter your comment!
Please enter your name here