Les majories i les independències

Les majories que són necessàries, per exemple, per modificar el sistema de quotes d’una comunitat de veïns, no són majòries ni simples ni absolutes. Un altre seria el de moltes empreses que, per prendre certes decisions, necessiten unanimitat dels socis. Són alguns dels molts exemples que em fan dubtar si una majoria absoluta, en un suposat referèndum d’independència, hauria de ser suficient per una declaració d’independència de Catalunya.

L’article 4.4 de la Llei del Referèndum d’autodeterminació, diu: Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte, el Parlament de Catalunya, dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per la Sindicatura Electoral, celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, concretar els seus efectes i iniciar el procés constituent.

La democràcia, molt possiblement, sigui un dels millors sistemes, però moltes vegades s’ha vist que no és infalible. En opinió meva, caldria fer primer un referèndum a nivell d’España, on es consultés a tots els espanyols si es volen oposar a que les comunitats autònomes puguin convocar referèndums vinculants i, si una majoria simple de vots negatius d’aquest en fos el resultat, doncs després, endavant. És evident, però, que els líders polítics catalans això ja ho hauran pensat i hauran donat per fet que el PP no permetrà cap referèndum previ d’aquest tipus.

Tot i així, també podem veure, encara a día d’avui, altres greus exemples en paisos endarrerits. Hi ha jurats populars que decideixen, per majoria, que han d’entregar a la filla d’una família per ser violada (Accedir a la notícia). Aquest únic exemple demostra que una majoria, sentència o llei, ja sigui d’un país més o menys endarrerit, no sempre serà justa.

Escrigui la seva opinió!!

Please enter your comment!
Please enter your name here