Possibles actuacions judicials contra Banco Popular

A dia d’avui està molt de moda reclamar judicialment tot allò que tingui a veure amb bancs i que pugui afavorir a clients i consumidors, com si els bancs sempre fossin els dolents de la pel·lícula i els pobres estalviadors i deutors unes víctimes. Tothom puja al carro: Clients que volen recuperar les despesses de constitució d’una hipoteca, deutors amb clàusules sòl, tant si són persones físiques com empreses assessorades amb economistes, inversors que han vist com les seves accions perdien un 90% de valor o més… Sembla que la culpa sempre sigui dels bancs.

Amb el cas del “Banco Popular” no és diferent. És veritat que l’ampliació de capital del banc al 2016 va ser tot un èxit, i va ser notícia (podeu fer Clic Aquí per veure la notícia), i que aquest èxit, molt possiblement es va produïr gràcies que les dades econòmiques que es van informar per fer l’ampliació, després de la presidència d’Ángel Ron, potser no eren correctes. És a dir, s’ha acabat veient que amb els 2.500 milions d’euros que es van sol·licitar als inversors no ha sigut suficient i a dia d’avui es parla d’un possible forat d’un 7.000 milions d’euros. Per cert, es diu que el Sr. Ron tindrà un sou vitalici de més d’un milió d’euros a l’any (veure notícia).

Un banc en roba un altre?

Sempre he pensat que un dels principals actius de qualsevol banc és la confiança de la gent i que, sense aquesta, ni el banc més solvent del món podria sobreviure. Els bancs, al necessitar aquesta confiança, podrien quebrar, de fet qualsevol banc podria quebrar, si aquesta confiança es perd.

Com es pot entendre? Amb la lentitut que s’ha de patir a dia d’avui per realitzar depèn quins tràmits, com es pot entendre que en qüestió d’hores un banc pugui quebrar i ser comprat per un altre per 1€? Doncs aquesta sensació (o realitat) de robatori, pot causar danys irreparables sobre la confiança de la gent cap al banc que “compra per 1€”.
El banc que ha comprat (o potser robat per malament que soni) ho sap perfectament, i potser és per això que, de la manera més ràpida possible també s’esborren misteriosament tots els detalls que puguin generar dubte o desconfiança:

pintades esborrades sobre l'oficina del "banc santander" de Girona
pintada esborrada en qüestió d’hores

Aquesta imatge, rebuda anònimament el dia 9, és a dir, molt possiblement fotografiada el dia 9 de matinada, el mateix dia 9 al mati ja era diferent. De manera misteriosa s’havia esborrat i netejat el missatge.

Si la realitat fos que un banc n’ha robat un altre als accionistes també se’ls podria atribuir l’error d’haver confiat o invertit en un banc que “”es deixa robar”” (molt entre cometes) o que no sap com evitar un “robatori” de tal magnitud. No crec que calgui recordar que la funció inicial dels primers bancs de la història (o potser prehistòria xD) consistia en guardar de manera segura els diners i que les històries sovint es repeteixen.

Situació actual

La situació o explicació oficial és que el banc, en cas de no haver estat assumit, hagués fallat per falta de liquidesa, tot i tractar-se d’un banc cotitzat a l’ÍBEX35, tot i estar sotmès als més rigorosos controls de solvència, tot i ser, anys enrere, considerat el banc més eficient d’Europa. Un altre banc més gran ha comprat l’entitat sencera per 1€, en teoria assumint totes les obligacions del banc absorvit. Però quan compres tota una entitat per 1€ significa que totes les accions passen a ser teves i que les accions del dia abans, unes 4.200.000.000 (a un preu de mercat de 0,32€/acció), passen a valdre, totes juntes, 1€. És a dir, en teoria els accionistes s’haurien de repartir aquest euro. És a dir, si un inversor dilluns va invertir 150.000,00€, en teoria avui es podria repartir aquest euro amb moltes i moltes altres persones, perdent més de 149.999,00€ + despesses.

La realitat actual és que està de moda demandar i denunciar bancs, i que molts advocats volen feina, ja sigui per guanyar o per perdre, però volen feina mentre algunes audiències pausen indefinida i indiscriminadament molts casos bancaris (perjudicant així els interessos dels bancs i per tant perjudicant indirectament als seus accionistes i a tot el sistema). És a dir, que sigui viable o no el cas, es trobaran advocats dispossats a disfraçar-ho de “cas guanyat” per tal d’atraure a més clients i tenir més feina (sigui aquesta feina útil o inútil). S’intentarà actuar contra el Banc de Santander, s’intentarà actuar contra la anterior cúpula directiva del Banc Popular, o contra la CNMV o contra qui sigui. Potser sí que algunes o moltes actuacions acabaran amb bon resultat, però ningú assumirà la seva culpa o error a l’hora d’haver invertit en una empresa que no creixia, que no tenia polítiques ni actuacions clares a l’hora de retenir i fidelitzar clients, que es dedicaven a vendre dubtosos productes com eren els bons convertibles en accions que cada cop baixaven més (i que ara no valen res). És a dir, a Espanya s’està ficant de moda invertir i, si surt bé vendre i guanyar, i si surt malament, denunciar i intentar que algú altre assumeixi la pròpia mala inversió. En conclussió, a més de molts diners, es perdrà també molt de temps.

1 comentari / opinió

Escrigui la seva opinió!!

Please enter your comment!
Please enter your name here