Protecció jurídica per a metges

Valoració
( Total: 2 Mitjana:4.5 )
Una negligència mèdica es produeix quan un treballador sanitari actua allunyant-se dels estàndards mèdics exigits, ja sigui per voluntat pròpia o omissió, causant en la majoria dels casos un dany físic o moral als seus pacients. Es tracta d’un assumpte bastant greu i cada vegada són més els pacients que afectats per aquest tipus de males pràctiques, denuncien aquestes arts amb conseqüències per als metges que poden arribar a ser devastadores.

Les opcions de defensa són diferents. Per exemple en medicina estètica el resultat és “contractual”, tal com explica María José Santos Morón (Obrir), i el professional estarà més “obligat” a obtenir un resultat concret.

Els casos de negligència mèdica poden ser molt diferents uns dels altres. Ens podem trobar amb casos reals de imperícia, en els quals el metge ha donat un mal diagnòstic i ha prescrit malament un medicament a un pacient, ocasionant danys derivats per aquest. Altres dels més freqüents i més reclamats, són d’errors en operacions quirúrgiques. Dins d’aquests n’hi ha de més o menys greus, des de per exemple haver deixat material d’operació dins del pacient, com una vegada que es van trobar unes tisores, fins simplement haver operat malament un genoll i haver perdut certa mobilitat.

Dins de la gravetat de l’assumpte, les conseqüències evidentment seran més o menys greus per al cirurgià.
La tardança a l’hora d’efectuar un diagnòstic sol ser també un dels més habituals a causa de les llargues cues d’espera que sovint abunden en la seguretat social. Moltes vegades s’ha perdut molt temps vital per diagnosticar una malaltia, força comuna en casos de càncer, on ja ha estat tard per poder salvar al pacient. Si s’hagués fet el reconeixement a temps, són casos que potser s’haguessin resolt bé.

Davant tots aquests problemes, els pacients es disposen a realitzar les reclamacions pertinents. Per començar han de sol·licitar una còpia de tots els documents gràfics que hi hagi hagut, per poder-los presentar com a prova davant un jutge. El millor és documentar amb fotos que poden mostrar la diferent evolució que ha tingut el procés en el cas que sigui una lesió i sigui visible, o aportar tota mena d’anàlisis realitzades, informes i altres. Tot això, en mans d’un gabinet d’advocats que procedirà a les pertinents reclamacions legals. Els pacients o familiars tindran fins a un any per poder començar a fer aquestes reclamacions, des que s’ha produït l’alta o la mort del pacient. Habitualment el procediment és una demanda per responsabilitat civil però depenent de quin tipus de cas hagi estat, pot recórrer en responsabilitat penal.

Per la seva banda el metge per descomptat que pot presentar la seva defensa i també compta amb recursos amb els quals poder dur-la a terme. Hi ha diversos arguments que poden exposar en la seva defensa per lliurar aquesta suposada negligència. Si és capaç de demostrar que davant la demanda de negligència, un altre metge hagués actuat de la mateixa manera, malgrat les consegüents lesions que pateixi el pacient, quedarà exempt de tota responsabilitat. Per descomptat que una altra manera de sortir airós és demostrar que realment no hi ha cap tipus de lesió física o moral ja que en alguns casos són els pacients els que demanen per obtenir algun tipus de privilegi sense cap fonament. Una altra bona manera és demostrar que el metge ha anat complint un a un amb els diferents aspectes protocol·laris que es presentaven per a aquest cas en concret, el que li eximiria també de tota responsabilitat.

Cada cas és únic però sempre hi ha alternatives tant per a una part com per a l’altra. Analitzar al detall els fets i, si alguna cosa ha deixat de fer-se, pot ser la clau per entendre millor aquestes denúncies o veure de quina manera afrontar-les.

Escrigui la seva opinió!!

Please enter your comment!
Please enter your name here